A València existe un dinàmic mercat de vivendes de lloguer i compra. El casc històric, el centre i les zones residencials ofereixen bones alternatives per triar vivenda en un entorn urbà de qualitat. No hi ha barris específics per expatriats: el lloc de residència depèn de les preferències individuals, la ubicació de les oficines, el grup d’edat, els ingressos, etc. Els diferents barris de la ciutat tenen alguna cosa per satisfer les necessitats i els gustos de tots i pràcticament tots els serveis i comoditats estan a mà: hospital, instal·lacions d’oci, biblioteques, oficines, botigues, zones verdes i camps d’esport.
Tingues en compte que, a la majoria dels barris de la ciutat de València, trobaràs edificis residencials, per la qual cosa, si busques una vivenda unifamiliar, hauràs de buscar a la perifèria de la ciutat, també coneguda com a àrea metropolitana.
Si t’agrada aquest contingut, t’interessarà la Guia completa de Benvinguda de València que pots descarregar-te ací. Part de la missió d’Invest in Valencia és ajudar-te a instal·lar-te a la nostra ciutat.
1. Ciutat Vella
És el antic centre medieval de la ciutat -un dels casc històrics més antics d’Europa- que en el seu origen estava protegit per muralles i l’antic riu (que l’envoltava pel nord), hui els meravellosos Jardins del Túria. De la muralla medieval quasi no queden ruïnes i només es mantenen en peu dues de les seues portes, les Torres de Serrano (al Nord) i les Torres de Quart (a l’Oest). Antics edificis, palaus, museus, esglésies i carreretes envolten el Mercat Central i la Catedral. La Plaça de l’Ajuntament, la Plaça de la Reina i la Plaça de la Mare de Déu són els centres socials i culturals d’aquesta zona de la ciutat. Es poden trobar apartaments xicotets, molts edificis sense ascensor i amb escales menudes, i molts lloguers de curta duració. També és una de les zones d’oci -plena de restaurants i pubs- més importants de la ciutat.
2. L’Eixample
L’Eixample és un districte proper al casc antic (Ciutat Vella). Aquest barri exclusiu compta amb una gran quantitat de tresors arquitectònics modernistes i acull la major i més diversa zona comercial de València, des dels grans magatzems «El Corte Inglés» fins a botigues de luxe i disseny. També compta amb una àmplia oferta gastronòmica i d’oci que es renova i amplia constantment, amb dues zones diferenciades: Gran Vía (dirigida a un públic amb major poder adquisitiu) i Ruzafa (conegut com el «soho» valencià i dirigit a un públic més jove). Emblemes d’aquest barri són el Mercat de Colón -un imponent edifici de ferro i maó que data de 1916-, la Plaça de Bous i l’Estació del Nord (estació de tren que connecta València amb la resta d’Espanya). El barri està delimitat per dues grans zones verdes: el Jardí del Túria i el nou Parc Central (Ruzafa).
3. Extramurs
Barri situat entre la primera i la tercera circunval·lació de la ciutat, a la part centre-oest. Amb un nivell de renda mitjà, existeixen diferències significatives entre les zones que el componen. Destaque el Barri Xino, pròxim a l’estació de tren, que concentra durant les festes falleres alguns dels monuments fallers més importants de la ciutat. Barri principalment residencial, compta amb escoles, parcs, serveis mèdics… i està molt ben comunicat. Es poden trobar elements d’alt valor arquitectònic com «La Finca Roja», el «Mercat de Abastos» (actualment un institut i un poliesportiu), o el Jardí Botànic (amb una important col·lecció de plantes).
4. Campanar
Campanar està situat a la part occidental de la ciutat. El seu centre neuràlgic és l’antic poble de Campanar, annexat a la ciutat a finals del segle XIX, en el qual encara perviuen cases individuals i estretes carrers al voltant de l’església. Durant les dues últimes dècades s’ha produït un important desenvolupament urbanístic en aquest barri, amb predomini d’amplis avingudes, així com de nous i grans edificis -la majoria dels quals disposen de zones comunes amb piscines, jardins o pistes de pàdel-. La zona més propera a l’antic riu Túria està composta per edificis construïts als anys 60 i 70, i compta amb el primer centre comercial construït a València: «Nuevo Centro». A la zona més septentrional, dins dels límits del municipi, es troba un altre dels grans parcs de la ciutat, el «Parc de Cabecera», i el nou zoo: Bioparc, un dels més importants i innovadors del món.
5. La Saïdia
El nom del barri prové d’un dels palaus que el rei Zayd tenia al lloc, on més tard es construiria el Monestir de la Saïdia. Està bé comunicat per metro, amb la terminal de «Pont de Fusta» a cinc minuts a peu del llit del riu i del casc antic. El llit del riu en aquesta zona compta amb un camp de rugbi, un camp de beisbol i molt més, cosa que el converteix en un lloc atractiu per viure a un preu raonable. En un dels seus extrems, compta amb el major parc municipal, els «Jardins del Real» (també anomenats «Vivers»), de gran valor mediambiental, en el qual es celebren nombrosos concerts de música durant els mesos d’estiu.
6. El Plà del Real
Un dels districtes amb més poder adquisitiu de la ciutat. Bordejant els «Jardins del Real» i el «Jardí del Túria», té una gran avinguda (Alameda), on es poden gaudir dels restaurants i la vista dels parcs. El Plà del Real compta amb alguns dels edificis més atractius de València, com el «Palau de l’Exposició», així com impressionants ponts que creuen el Túria – el «Pont de les Flors» o el «Pont d’Exposició» (de Santiago Calatrava). En aquest districte es troba l’estadi de Mestalla, on el Valencia Club de Futbol juga els seus partits com a local. Molt a prop es troben algunes de les principals facultats de la Universitat de València, a l’avinguda Blasco Ibáñez, que uneix aquest districte amb el front marítim de la ciutat.
7. L’Olivereta
Situat a l’extrem oest de la ciutat, és, sobretot, un barri residencial de nivell de renda mitjà i mitjà-baix (segons la zona), per la qual cosa els preus són més baixos que en zones més cèntriques de la ciutat. Tot i això, està molt bé dotat de serveis: escoles (públiques i privades), comerços, hospitals (Hospital General de València) i transport públic. A la zona de Nou Moles i junt al «Parc de Cabecera», es troba també gran part de la ciutat administrativa de la Generalitat Valenciana, ubicada en el que va ser la presó de dones, després de la seva rehabilitació.
8. Patraix
Limitant al sud amb L’Olivereta i a l’extrem oest de València es troba Patraix, un barri principalment residencial. Situat a les afores de la ciutat del Túria, és un dels barris més poblats. Igual que Campanar, el barri pren el nom del poble de Patraix -annexat el 1870- i manté la seva essència al voltant de la plaça i l’església, amb zones peatonals, cases baixes i carrers tranquils. A causa de la seva proximitat al centre de la ciutat, preus raonables i propietats de bona qualitat, s’està fent força popular. Comptant amb el Parc de l’Oest, comerços locals i bona comunicació en transport, és un barri en creixement, amb noves construccions a les zones de Safranar i Favara, a la frontera amb la Ronda Sud (quarta circumval·lació de la ciutat de València). La zona de Vara de Quart compta amb un dels pocs polígons industrials de la ciutat de València, que té un projecte transformador cap a activitats innovadores, digitals i sostenibles. En aquesta zona també es troben dos importants hipermercats, un minorista i un majorista.
9. Jesús
Limitat al nord pel nou Túria, Jesús es situa al sud de la ciutat. És un dels barris multiculturals de la ciutat, amb preus assequibles i rendes mitjanes i mitjanes-baixes. A finals del segle XX va experimentar un dels majors creixements demogràfics. El seu desenvolupament futur està vinculat al soterrament de les vies del tren i a la transformació d’algunes antigues instal·lacions fabrils i militars. El carrer Sant Vicent, el més llarg de la ciutat (quasi 4 km), és el seu eix principal, que comença al centre («Plaça la Reina») i acaba a la Ronda Sud i al Cementeri Municipal. Comptant amb un hospital (Hospital Peset Alexandre).
10. Quatre Carreres
Quatre Carreres està situat a la part oriental dels Jardins del Túria. Es va modernitzar a finals del segle XX amb la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Quatre Carreres acumula la meitat de l’oferta de vivenda nova de tota València -on abans hi havia masies i horts- amb un creixement exponencial de la seva població. En els últims anys ha desenvolupat noves zones de restauració (al voltant de la Ciutat de les Arts i les Ciències), comercials (El Saler i Centre Comercial Aqua) i un dels majors hospitals d’Espanya: l’Hospital La Fe. Un altre atractiu d’aquest barri és el «Casal Espanya Arena», la nova i moderna seu de la selecció valenciana de bàsquet que s’està construint.
11. Poblats Marítims
Constitueix la façana de la ciutat al mar Mediterrani. Ací es troba la major platja espanyola de la ciutat, «La Malva-rosa» i «La Marina», també coneguda com Grau pels veïns. En ser un antic poble de pescadors, el seu valor arquitectònic és inconmensurable. Hi ha barracons, cases de pescadors, façanes de rajoles, edificis de colors i estructures modernistes. Els diferents barris (Nazaret, Grao, Cabañal, Canyamelar i Malva-rosa) són molt valorats pels habitants locals. Nazaret és el barri més modest, davant del Port de València. El Grao compta amb l’atractiu de la «Marina del Port Esportiu» (oci i restauració) i la seu d’importants acceleradores d’empreses innovadores com EDEM o Innsomnia. El Cabanyal i la Malva-rosa s’han convertit en un barri de gran atractiu per als joves (dada la proximitat de les dues Universitats Valencianes) i per als estrangers, on la proximitat de la platja, l’oferta d’oci i restauració i les bones comunicacions per metro i autobús amb el centre, són claus per viure-hi.
12. Camins al Grau
És el barri que connecta la ciutat amb la platja i el Port. Amb una alta densitat de població i un nivell econòmic mitjà. La seva proximitat al port es reflecteix en una important tradició industrial. La prolongació de l’Alameda, junt amb el Jardí del Túria i l’urbanització al voltant de l’Avinguda Balears han dotat aquest barri d’una nova modernitat. Camins al Grau està ben comunicat amb metro i autobús i és fàcil anar a peu o en bicicleta a la platja i al centre; recorda, mai no està lluny del centre. Els jardins d’Ayora són excel·lents i estan just al costat de l’estació de metro.
13. Algirós
Un altre barri valencià el nom del qual prové de l’àrab, concretament d’al-zurûb, que significa el canal, degut a l’assèquia de Mestalla que arribava fins al poble del Cabanyal amb un recorregut sinuós. Es tracta d’una àmplia zona formada en gran part per les finques que envolten l’Avinguda Blasco Ibáñez pel sud i pel nord i les facultats del Campus de Tarongers de la Universitat de València i la Universitat Politècnica. A més, és conegut pel gran nombre de bars i pubs que es troben i que animen les nits d’aquest districte. Entre les principals zones d’oci es troben la Zona Cedro i la Zona Honduras – Xúquer.
14. Benimaclet
El districte de Benimaclet comprèn l’antic poble del mateix nom i les zones que s’han urbanitzat al seu voltant. Benimaclet encara manté l’essència del poble que va ser abans d’incorporar-se com a districte de València: una arquitectura de cases baixes (de dos o tres plantes) amb façanes blanques o rajoles de ceràmica de colors, la plaça del poble amb la seva respectiva església i carrers estrets. El barri acull joves estudiants que el trien per la seva multiculturalitat, els seus preus econòmics, la seva oferta gastronòmica i la seva proximitat a la universitat; a famílies que busquen una zona residencial més tranquil·la; i a persones que porten tota la vida a la mateixa casa. Dins dels límits del barri es troba l’horta del municipi d’Alboraia.
15. Rascanya
Situat al nord de la ciutat, és un barri eminentment residencial. És conegut per acollir l’estadi de futbol del Levante UD, així com un dels quatre centres comercials de la ciutat: el Centre Comercial Arena.
16. Benicalap
Benicalap va ser municipi independent fins a finals del segle XIX, però no manté el nucli d’altres barris com Campanar o Benimaclet. Barri residencial, el principal atractiu del qual és el parc de Benicalap, un dels majors espais verds de València (amb piscina i parc aquàtic a l’estiu). Al nord d’aquest barri es troba Ciutat Fallera, un districte eminentment industrial, on es troben molts dels tallers on es fan les falles de València.
17. Pobles del Nord
Els Pobles del Nord estan compostos per set pobles que es van annexionar a València entre 1888 i 1900: Benifaraig, Poble Nou, Carpesa, Les Cases de Barcena, Mahuella-Tauladella, Masarrojos i Borbotó. La majoria d’ells tenen el seu origen en les alqueries andalusines que es trobaven disseminades per l’Horta valenciana. La majoria continuen envoltats per l’Horta i viuen d’ella i dels serveis (hostaleria). La majoria dels seus habitants són autòctons. És el districte amb menys habitants de la ciutat ja que només viuen unes 6.000 persones i la seva població s’ha mantingut més o menys estable durant l’últim segle.
18. Pobles de l’Oest
El barri està situat a l’oest de la ciutat. Comprèn Benimámet i Beniferri. Tenen poc més de 15.000 habitants. Aquesta zona acull el Palau de Congressos i la Fira València. Es troba a deu minuts en bicicleta de la ciutat.
19. Pobles del Sud
Inclou set districtes al sud de València, i a diferència d’altres barris, tenen alcaldes de districte. Cobreix 20 km de litoral de la ciutat de València a l’oest del Port de València. Destaca pel seu valor natural i ecològic, amb els seus 20 km de platges (6 platges), el Parc Natural de l’Albufera i l’Albufera. Tot i que és la residència habitual d’uns 20.000 habitants, és una destinació turística de platja, especialment per a la població del centre de la ciutat. En el cas de El Palmar, és una destinació gastronòmica (uns 30 restaurants), però també un actiu ecològic (la llacuna), pesquer (Albufera) i agrícola (arròs).
DESCARREGAR LA GUIA COMPLETA
T’ha resultat útil este contingut? Vols saber més sobre el procés d’aterratge a la nostra ciutat? Descobrix tota la informació pràctica que necessites saber sobre València en la nostra Guia de Bienvenida: Informació sobre visats i permisos, Sanitat, Educació, Servicis Postals, Esports, Opcions d’oci… Està tot ací!
